Avsnitt
-
La dansa i el dibuix han estat molt presents a la vida de la metgessa de família Sònia Baró. Després d’un parèntesi, s’ha retrobat amb el ball gràcies a la pràctica i el descobriment del twerk. Acostumada a ser entrevistada com a referent de cirurgies pioneres, la neurocirurgiana Gloria Villalba ens parla avui de la importància de crear espais de calma dins dels centres sanitaris per poder comunicar amb respecte i empatia informacions de fort impacte emocional tant als pacients com als seus familiars. Temps afegit: el primer transplantament de cor del món, realitzat l’any 1967 pel cirurgià Christiaan Barnard, és l’episodi mèdic que avui rescata de la memòria l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
El metge de família Lluís Valerio compagina la medicina amb l’escriptura. Es mou com un peix a l’aigua al gènere de la novel·la d’aventures: n’ha publicat tres títols i compta amb uns quants lectors fidels. Les emergències han marcat la vida professional del metge internista Jaume Motos. Acaba de jubilar-se del SEM, on era el metge més antic, i comparteix vivències i reflexions de tota una carrera que ha viscut amb veritable passió i dedicació. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera la figura del metge alemany Robert Koch, descobridor del bacil de la tuberculosi.
-
Saknas det avsnitt?
-
La figura d’Agnòdike, que va viure a l’Atenes del segle IV abans de Crist i que es coneix com la primera ginecòloga de la història, ha servit d’inspiració a la historiadora Elisenda Durban per escriure la seva primera novel·la, La metgessa (Pagès editors). La neuròloga Patricia Pozo actualitza coneixements al voltant de la migranya en una entrevista en què destaca la importància d’oferir als pacients opcions que millorin la seva qualitat de vida. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recorda l’enorme aportació que la metgessa Virgina Apgar va fer a la salut neonatal, amb el test que porta el seu nom i que es fa a tots els nadons en néixer.
-
L’oftalmòleg Ferran Mascaró ha participat a cinc de les sis grans maratons del món. L’afició per córrer li ha servit per connectar amb el seu fill Josep, diagnosticat d’autisme, i per donar visibilitat als trastorns d’aquest espectre. Parlem de dolor persistent amb la metgessa de família Aina Perelló, que ens explica que hi ha tractaments més enllà dels fàrmacs i que cada cop hi ha més evidències dels beneficis que aporten als pacients el moviment i l’educació en neurociència. Temps afegit: fòbies i altres curiositats al voltat d’agulles i xeringues, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
A punt de jubilar-se, la metgessa de família i experta en valoració geriàtrica Adela Martín té molt clar que ha arribat el moment de dedicar-se a la seva altra gran passió: la botànica. Conversem amb el radiòleg Xavier Serres, que ens recorda la gran aportació que els ultrasons han fet a la medicina, sobretot a través de l’ecografia, i ens descobreix l’enorme potencial que aquestes ones tenen també en processos terapèutics, com ara la destrucció de tumors. Temps afegit: l’origen i evolució del fonendoscopi, de la mà del metge epidemiòleg Antoni Trilla.
-
Francesc González és metge internista i disc jòquei. S’ha format com a productor musical i la seva passió per la música electrònica només és comparable amb la satisfacció que li produeix fer de metge. Entrevistem el pneumòleg Ignasi Garcia Olivé, amb qui recordem que l’amiant continua sent un risc real per a la salut a l’espera d’assolir la retirada total dels materials que contenen aquest tipus de minerals. Temps afegit: La història dels guants quirúrgics explicada per l’epidemiòleg Antoni Trilla, amb una història d’amor inclosa.
-
Paula López és resident de tercer any d’Angiologia i Cirurgia Vascular, però també toca el piano i gaudeix ballant, dibuixant i, sobretot, llegint. Ella és booskstagramer, és a dir, que recomana i comparteix lectures a Instagram. Entrevistem la psiquiatra Lluïsa Garcia-Esteve, referent en l’atenció a dones que pateixen violència sexual, que ens recorda que la violència masclista és també una qüestió de salut a la qual cal donar una resposta integral. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla analitza el personatge televisiu del doctor Gregory House i els paral·lelismes que manté amb Sherlock Holmes.
-
Amb una sòlida formació en filosofia i teologia, que enriqueix la seva carrera com a metge de família i directiu del món sanitari, Jaume Duran reflexiona i escriu sobre la relació entre ciència, medicina, fe i espiritualitat. La metgessa Zineb Bakkali va graduar-se fa uns mesos i ens explica en una entrevista com es prepara l’examen MIR i quines són les seves expectatives i il·lusions professionals i personals. Temps afegit: l’eradicació de la verola, un gran triomf de la vacunació, amb Antoni Trilla.
-
A la biblioteca del cardiòleg Miquel Ylla hi ha més de 10.000 llibres sobre muntanya, bona mostra de la gran afició d’aquest metge, ja jubilat, que encara es calça les botes per pujar cims. Parlem amb el metge internista Daniel Camprubí sobre les raons per les quals malalties qualificades d’emergents, com el dengue o la febre del Nil occidental, estan apareixent cada cop amb més freqüència al nostre entorn. Temps afegit: el descobriment de l’Helicobacter pylori com a causa de l’úlcera pèptica, una revolució clínica dels anys 80 que ens explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
Les rutes en bicicleta han obert tot un món de sensacions i experiències a la metgessa de família Mercè Custal, que comparteix aquesta afició recent amb persones amb diferents tipus de discapacitat. Entrevistem el metge instensivista Juan Carlos Yébenes, un dels principals creadors i impulsors del Codi Sèpsia, que va marcar un abans i un després en la detecció i atenció d’aquests casos, que comporten risc vital. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla mira cap als anys 80 i torna a la càrrega amb més sèries de televisió de metges i professionals sanitaris.
-
Baixem als fons marins amb el neurocirurgià Edgar Casajuana, un apassionat del submarinisme i de la vida i els paisatges que amaguen els oceans. La metgessa de família Cristina Escardó ens parla dels valors que defineixen una atenció primària de qualitat a partir de la reflexió sobre la seva tasca diària en un consultori local. Temps afegit: sèries de metges que van triomfar a la televisió dels anys 60 i 70, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
La música antiga i els instruments medievals fa temps que van captivar el dermatòleg Xurxo Romaní, un ferm defensor de la màxima que la música, de qualsevol època, està feta per gaudir. La nefròloga Melissa Rau ens parla d’insuficiència renal crònica en una entrevista en la qual ens dona claus sobre diferents tractaments, com ara l’hemodiàlisi domiciliària, i sobre la importància de facilitar als pacients una bona informació i formació. Temps afegit: descobrim de la mà del metge epidemiòleg Antoni Trilla l’origen de l’expressió “cordó sanitari”, avui emprada sovint en termes polítics.
-
La metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària Clàudia Dasca recorda la seva carrera com a nedadora d’alta competició i el seu pas pels Jocs Olímpics de Londres 2012, on va participar a la prova dels 400 metres estils. Entrevistem l’hepatòloga Maria Butí, que ens posa al dia de l’actual abordatge de l’hepatitis C i ens explica per què avui podem pensar en una possible eliminació de la malaltia al nostre entorn. Temps afegit: el doctor Antoni Trilla ens transporta fins al laboratori d’Alexander Fleming per conèixer amb detall com va ser el descobriment de la penicil·lina.
-
La internista i dermatòloga jubilada Montserrat Serra i la metgessa resident de Cardiologia Pastora Rodríguez formen una de les parelles lingüístiques del programa del CoMB. Es troben per conversar en català i la seva relació s’ha convertit en una amistat. Parlem amb la metgessa d’Urgències i internista de formació Mireia Puig sobre la imminent especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències i sobre com és l’activitat en un servei d’Urgències d’hospital. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recorda com Louis Pasteur va administrar la primera vacuna de la ràbia en humans.
-
Primer va ser actor amateur; més tard, va fundar una companyia teatral amb persones diagnosticades de trastorn mental i, finalment, va muntar tot un festival internacional. Aquesta és l’experiència que comparteix el metge de família Manel Anoro. Entrevistem l’oftalmòleg Josep Torras, que ens explica per què parlem d’epidèmia de miopia i quines són les causes de l’increment d’aquesta afecció de la visió i de l’aparició d’altres. Temps afegit: recuperem i rellegim tot un clàssic de la literatura del segle XX, La Pesta, d’Albert Camus.
-
La Simfonia dels herois és el projecte musical i solidari que Andreu Gabarrós, neurocirurgià i músic, ha tirat endavant amb un grup de pacients intervinguts de tumors cerebrals. El metge de família Rafael Azagra ens explica com es poden prevenir i reduir la gravetat de les caigudes que tan sovint pateixen les persones grans i, especialment, les dones. Temps afegit: fem un reconeixement al paper que la física i química britànica Rosalind Franklin va tenir en la descripció de l’estructura de l’ADN.
-
Laura Minguell del Lungo va néixer i es va formar com a metgessa especialista en Anestesiologia a Roma, però la vida la va portar a Catalunya, on ha compaginat professió i afició per l’escriptura i ha publicat diverses obres. Conversem amb el pneumòleg Joaquim Gea sobre la importància de la formació humanística dels metges i sobre la gran acollida que ha tingut l’assignatura d’Humanitats a la facultat de Medicina de la UPF. Temps afegit: descobrim la formació en medicina que hi ha darrere de moltes persones que han obtingut reconeixement en altres àmbits, com la política, la literatura, l’esport, la música o el cinema.
-
El psiquiatre Joseba Achotegui fa anys que aborda i estudia el patiment, el dol i l’estrès que experimenten les persones migrades, procés que va batejar com a síndrome d’Ulisses i que la comunitat científica ha adoptat per denominar aquesta realitat. De la mà de l’al·lergòloga Maria Pilar Monreal, dediquem l’entrevista a les al·lèrgies, especialment a les que tenen a veure amb medicaments. Temps afegit: descobrim novetats sobre Beethoven a través de l’estudi recent del seu genoma, desxifrat a partir de restes de cabell del músic.
-
La metgessa de família Montserrat Romaguera no tan sols practica esport des de ben petita, sinó que també el prescriu a la consulta i al llibre Mi médico me manda a paseo. Entrevistem la ginecòloga Missy Guinot, experta en menopausa, que ens aclareix quins són els principals canvis, símptomes i alteracions d’aquesta etapa i insisteix en la necessitat de prevenir i de consultar. Temps afegit: reivindiquem la figura d’Elena Maseras, la primera dona llicenciada en Medicina de Catalunya i de l’Estat, que mai va exercir de metgessa.
-
Com un home del renaixement, Daniel Munárriz, resident d’Hematologia i Hemoteràpia, cultiva l’art i la ciència. Dedica els seus dies a la medicina i a la recerca, però sempre troba temps per a la pintura i el piano. El cirurgià general i digestiu Eloi Espín ens acosta al present i futur de la cirurgia robòtica i ens dona una lliçó magistral de com l’ús de robots mai ha d’obviar el vessant humà del cirurgià envers el pacient. Temps afegit: la presència del dolor en la vida i en l’obra de la pintora mexicana Frida Kahlo.
- Visa fler