Avsnitt
-
Programa 5x68, amb Jordi Cubino. Avui repassem la biografia de Paul Verlaine, un dels precursors del moviment simbolista francès. Tranquils, no us espanteu abans d'hora! No us heu de quedar amb aquestes dades. El més important del capítol és que en Paul era un borratxo i un depravat. Estem parlant d'un home que vivia amb la seva dona i el seu fill de mesos i que, al mateix temps, també acollia el seu amant adolescent. Au, tots en aquella casa! Allò semblava un vodevil barat, d'aquells que programen als teatres de Madrid. Ah, per cert: en aquest capítol hem tingut l'ajuda de l'amic Quim Monzó, que ens ha traduït el poema "Sonet del forat del cul".
-
Programa 5x67, amb Jordi Cubino. Ara sí, capítol nadalenc 100%. Us pensàveu que per Nadal també faríem algun tarat? No, coi! Avui ha de ser un capítol musical, de joia i alegria. Si l'any passat per aquestes dates vam fer Frank Sinatra, aquest any tocava Elvis Presley, el rei del rock o, simplement, el rei. L'Elvis va aterrar en una època en què el rock i el blues era interpretat per artistes afroamericans. Va ser el primer artista caucàsic que va deixar enrere els morts del country i es va dedicar a tocar cançons ben parides. Els nord-americans el consideraven "un blanc amb veu de negre". Així de forts anaven.
-
Saknas det avsnitt?
-
Programa 5x66, amb Carles Xuriguera. Ja us heu recuperat del xafastre del capítol d'ahir? Estigueu tranquils, que avui tenim una biografia més adequada per a aquestes festes. No us volem espatllar la nit de Nadal amb drames humans i sòrdides històries d'assassinats. Avui toca parlar d'en Bruce McArthur, un nano de poble que treballava de jardiner i que per Nadal també es disfressava de Pare Noel. En Bruce repartia caramels a la canalla pels centres comercials. És bonic o no és bonic?! És un ianqui, això sí que és veritat.
-
Programa 5x65, amb Carles Xuriguera. La Karla era una beneita que no tenia ni ofici ni benefici. Bé, segons ella, treballava de groupie. Es veu que la Karla i la seva mare acompanyaven grups de rock durant les seves gires. Eren les encarregades de proporcionar-los alcohol, drogues i una mica de diversió quan els membres del grup volien una mica de marxa. En fi, que era una mossa sense ofici ni benefici. I la cosa encara va anar a pitjor quan ella i el seu xicot van decidir robar la moto d'un amic seu. A mig robatori, els descobreixen i comença un merder de cal déu. Resultat de la baralla: dos morts. La Karla va anar a la presó i allà va descobrir la paraula del Senyor. Una espiritualitat que va arribar una mica tard.
-
La Jessica Hindman deu ser de les persones més normaletes que han passat pel búnquer. La pobra mossa era una violinista que no trobava feina i que es va veure fotuda en un bon jardí: la va contractar una banda musical que es dedicava a fer playback en els seus concerts. Es tracta d'una història simpàtica en què no haurem de treure la pala en cap moment! La segona biografia que us volem destacar ja és una mica més profunda: és la del filòsof Henry Thoreau, un anarquista que volia protestar (pacíficament) contra el sistema.
-
Programa 5x64, amb Arnau Tordera. Ens agrada "Walden" i ens agrada la figura d'en Henry Thoreau, un rebel, un lliurepensador que tenia unes idees molt clares: anarquia i desobediència civil! Sí senyor! Un paio que el 1800 ja estava fotent llenya al foc. Va ser un home que va lluitar contra l'esclavitud, ja que pensava que tots els homes eren nascuts igual i mereixien les mateixes oportunitats. Heu de tenir clar que el seu pensament filosòfic i la manera d'encarar els problemes van ser font d'inspiració per a figures com Lev Tolstoi (conegut del programa) i Mahatma Gandhi (un personatge a qui tard o d'hora li fotrem un búnquer).
-
Programa 5x63, amb Arnau Tordera. La Jessica era una mossa ben espavilada, a qui li agradava la música i havia après a tocar el violí. No era cap meravella, però la noia ho feia força bé. Ja sabeu que el violí és un dels instruments més refinats i difícils de tocar! Com que la Jessica tenia al cap altres cabòries, en un moment de la seva vida va decidir arraconar el violí. Al cap d'un temps acumulant pols a la prestatgeria, l'instrument tindria una segona oportunitat: la Jessica havia trobat feina com a violinista en una orquestra! Com podia ser? Ella tampoc era res de l'altre món. Doncs era ben senzill: es tractava d'un grup de músics que es dedicaven a fer playback en els seus concerts!
-
Programa 5x62, amb la Beth. Aquest búnquer es mereix que sigui coral, perquè els tres personatges tenen un paper important i ens agradaria homenatjar-los. En John Carlos i en Tommie Smith són els dos atletes afroamericans que van protagonitzar la protesta del Black Power durant els Jocs Olímpics del 1968, sortint al podi amb el cap cot, aixecant el puny i lluint un guant negre. I el tercer protagonista? Doncs és en Peter Norman, l'atleta australià blanc com la llet que va quedar-se com una estàtua mentre els altres dos feien la protesta. El que potser no sabeu és que ell va ser qui els va deixar els guants negres.
-
Programa 5x61, amb Beth. Com carai pot ser que us hàgiu esperat fins a la cinquena temporada per fer aquesta biografia?! Doncs nosaltres ens preguntem el mateix. La teníem controlada des de la tercera temporada i no trobaven mai el moment de posar-nos-hi! En Josep Paronella, un dels nostres catalans més internacionals, un home fet a si mateix que va anar a Austràlia a cercar fortuna i va tornar ben milionari. La seva vida és apassionant: el va amenaçar la màfia italiana, la seva promesa li va fer el salt i va decidir casar-se amb la germana de la mossa i va construir un parc d'atraccions utilitzant immigrants explotats. Ep! Aquest últim punt és l'important!
-
Nellie Keeler va ser un petit tresor que en Phineas Barnum va saber trobar i aprofitar. Era una mossa realment diminuta, com un lil·liputenc. El problema va venir quan la Nellie va fer una estirada i l'empresari circense va considerar que era massa "normal" per formar part del seu circ. En Barnum a vegades era un malxinat! L'altre personatge que us volem destacar és el metge René Laennec.
-
Programa 5x60, amb Judit Neddermann. Rematem aquesta setmana especial sobre la tuberculosi amb la biografia que tindrà més efectes de tos i sang de la temporada! (Ep! Encara ens quedarà el Dia Mundial de la Tuberculosi i tenim reservat un personatge increïble.) En fi, al pobre René Laennec se li va morir la mare de tuberculosi, també un tiet i, fins i tot, un germà que no hem esmentat a la biografia. El nano va dedicar tota la vida a estudiar les malalties respiratòries i va inventar l'estetoscopi per no haver de fotre l'orella al pit dels pacients. El més greu de tot és que, un dia, remenant els pulmons tuberculosos d'un cadàver, es va fer un tall amb l'instrumental quirúrgic i va acabar contagiant-se de tuberculosi! Qui juga amb foc s'acaba cremant.
-
Programa 5x59, amb Judit Neddermann. A ningú se li escaparà que en aquests darrers episodis la tuberculosi té un paper protagonista. Som a la setmana prèvia de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio per investigar les malalties respiratòries i nosaltres fem un especial tuberculosos! Però la mascota del programa serà del tot secundària, l'important és la petita gran història de la nostra nova amiga Nellie Keeler, una mossa tan petita que se'ns havia escapat fins ara! I mira que va ser un dels fitxatges d'en Barnum!
-
Programa 5x58, amb Miki Núñez. Una figura com Vivien Leigh està molt bé, tant ens servia per fer una setmana especial cultura, com per fer un especial tuberculosos podrits. A part d'això, és una biografia d'actriu de Hollywood bastant estàndard: gots trencats, cops de porta, divorcis, mal ambient amb els seus companys de feina, etc. El lot Vivien incorpora una infància en un internat amb molta humitat, una mica de solitud felina i molts, però molts, paquets de tabac.
-
Programa 5x57, amb Miki Núñez. Fe d'errates: la Irene es diu Basanta i no Bastanta. Quina història tan dolça per començar la setmana. Irene González Basanta era una mossa gallega que volia jugar a futbol amb els nens del seu carrer. Primer es mofaven d'ella, però després de rebre un parell de mastegots als morros la van deixar jugar, només faltaria! Resulta que la "rapaciña" era molt bona portera. Ho feia tan bé que l'equip del barri la va acabar fitxant. Les cròniques esportives de la Corunya sempre parlaven de la Bella Irene, el terror dels davanters. Compte, que fins i tot va jugar un amistós contra el Barça! La Irene era tan decidida que va acabar fundant el seu propi equip: el conjunt Irene Futbol Club! Ella n'era la presidenta, la capitana i la portera!
-
Com sempre, us volem destacar dues biografies ben interessants. La vida de l'Annemarie Schwarzenbach (amb el cognom ja veus per on aniran els trets), una escriptora viatgera que es dedicava a voltar pel món sense fotre brot. L'altra bio us sonarà més: Steve Irwin, el mític caçador de cocodrils australià a qui va matar un peix.
-
Programa 5x56, amb Sergi Mas. Amb una frase estarà tot dit: l'australià caçador de cocodrils a qui va acabar matant un peix. Què hi ha més búnquer que això? Déu-n'hi-do, nano! Ja té mèrit, pebrot! Suposo que vosaltres també el vèieu a TV3, oi? "El caçador de cocodrils" era un programa que el va fer famós, sobretot per la seva manera d'explicar-se i les seves animalades, muntant cocodrils com si fossin cavalls. També el recordareu quan va tenir aquella polèmica amb la seva filla petita. El nostre amic Steve va fer un Michael Jackson i va sortir a donar menjar a un cocodril amb la seva filla de mesos agafada amb un sol braç.
-
Programa 5x55, amb Sergi Mas. Hem d'anar amb compte per no estripar-vos el final de la història. L'únic que us podem dir és això: agafeu-vos, que els girs de guió seran interessants! També us podem anunciar que en Henry Lee Lucas era un desgraciat amb totes les lletres. La mare de la família era una perla que es prostituïa davant del petit Henry, allà al mig de casa. Relació tòxica i en Henry ben grillat. El nano acaba malament i la mare encara pitjor. A partir d'aquí, endavant amb la bogeria!
-
Programa 5x54, amb David Fernàndez. Com pot ser que hàgim fet Carlos Sainz i encara tinguem pendent Leonardo da Vinci? Aquesta és la pregunta? Doncs no la trobem gens encertada. Evidentment, són dos personatges que no es poden comparar, però no cal tampoc atacar sempre el pobre Carlos Sainz. És a dir, en Carlos també va ser un expert en la seva àrea de coneixement, no fotem! Els guionistes del programa, per coses que no venen al cas, som fans (en vam ser fans abans, quan era ben parit de veritat) del WRC i som uns ferms defensors d'en Carlos Sainz. D'acord, no arriscava gens en la traçada, però era mil·limètric, com si tingués un Scalextric! Dit això, gaudiu de la bio d'en Leonardo.
-
Programa 5x53, amb David Fernàndez. D'aquestes biografies ja n'hem fet unes quantes: noia milionària, enfadada amb els pares (eren la quarta família més rica de Suïssa i defensaven de la causa d'Adolf Hitler), ovella negra, marginada, liberal, d'esquerres i ben morfinòmana. Era una intel·lectual que feia una mica de tot: fotògrafa, escriptora, arqueòloga sense llicència, viatgera i no treballava de gran cosa. Com hem dit, estava ben barallada amb els pares, però els diners de la seva cartera sí que els acceptava de bon grat. Història de búnquer molt dispersa però molt interessant.
-
En Johnny i la Clara haurien fet una bona parella fins que haguessin parlat de política. Ell era un lladregot escocès que va decidir arriscar la vida, convertir-se en un comando i aprofitar les seves habilitats amb la dinamita per lluitar contra els nazis. La Clara era una mossa culta i refinada que estava ben enamorada de... Benito Mussolini.
- Visa fler
