Avsnitt
-
És cert que el nivell educatiu és cada cop és més baix? Per què la situació a les aules s’ha tornat insostenible? Tots tenim una amiga mestra que ens ha explicat, en algun moment, que la seva feina és cada vegada més exigent. Aules més diverses, més adaptacions curriculars, més seguiment individualitzat i un sistema educatiu que ha d'afrontar una realitat cada cop més complexa amb recursos limitats.
En aquest episodi parlem sobre el malestar docent, les mobilitzacions dels darrers mesos i els debats de fons que travessen l'educació pública. Quines són avui les principals reivindicacions dels docents? Què ens estem jugant si l'escola pública continua debilitant-se? Quin paper poden jugar les vagues davant la crisi dels serveis públics?
En parlem amb la Laia Ferrús-Vicente, mestra i doctora en educació, i amb en Marcel Graell, professor de secundària i politòleg.
-
Fa gairebé cent anys s'estrenava la pel·lícula Modern Times, de Charles Chaplin. Avui, les màquines ja no només automatitzen moviments: també s’automatitzen tasques cognitives, decisions i formes de comunicació.
Després d’un primer episodi amb Ingrid Guardiola sobre els efectes de la intel·ligència artificial des d’una visió humanista, avui encarem la part més tècnica i econòmica: què poden fer realment els models de llenguatge, on fallen i quins riscos amaguen, com estan canviant el mercat de treball i per què s’estan consolidant com un sector econòmic en auge.
En parlem amb Enric Vila, doctorand en economia, i Xavi Vinaixa, artesà del software, director tècnic i cofundador de Sorensen.ai.
-
Saknas det avsnitt?
-
A molta gent, la possibilitat de viure en una cooperativa d'habitatge encara li sona una idea utòpica, pròpia de hippies alemanys que viuen en pisos 100% sostenibles, amb espais comuns per la canalla i actes socials, però impensable a Catalunya. Quin perfil de gent pot accedir-hi? Cal ser un expert en urbanisme per entendre com funciona? Quant de temps t’hi pots quedar?
En aquest pòdcast, en directe des de la trobada de grups llavors de Sostre Cívic, l'advocada experta en habitatge Paula Cardona, i el cooperativista David Fernandez, trenquen alguns estereotipus de les cooperatives d’habitatge. Ens parlen sobre les potencialitats d’aquest model, el camí per arribar-hi i sobre com el fet de viure i estalviar en comunitat transforma les nostres relacions socials i amb l'entorn.
-
Reconnectar amb el públic jove és un dels grans reptes dels mitjans tradicionals, i la televisió pública catalana no n’és una excepció. En els darrers anys s’han fet esforços per modernitzar formats, cares i narratives amb la voluntat d’acostar els continguts en català a les noves generacions, però encara hi ha qui percep que encara queda camí per a recórrer.
En un context marcat per límits estructurals —poc finançament, espais i oportunitats per crear en català—, la televisió pública sovint esdevé el sostre per a molts creadors, un dels pocs llocs on es poden garantir recursos, qualitat i estabilitat. Davant d’això, com es pot preservar una veu pròpia i la llibertat creativa sense renunciar a la viabilitat econòmica? Es pot innovar en català i, alhora, pagar el lloguer?
En parlem amb Martí Melción, il·lustrador d’Elma i els seus amics, i Marc Sarrats, humorista i guionista.
-
De la invenció de la roda, a la impremta o la màquina de vapor, és evident que els avenços tecnològics han reconfigurat la nostra vida i la manera com entenem el món. Al principi, cada nou invent és fascinant, però de mica en mica hi comencem a veure els clarobscurs: contaminació, màquines que, en lloc d’amenitzar, substitueixen llocs de feina, scroll infinit que ens fregeix el cervell. En un moment en què les màquines no prediuen números, sinó paraules, què ens fa diferent d’elles? Quins efectes té que el llenguatge es transformi en una predicció estadística? Ara que qualsevol idea es genera en un sol clic i tot és reproduïble, on queda allò vertader, allò original? Com es reconfiguren la creativitat i l’autoria?
En parlem amb Ingrid Guardiola, productora, investigadora, assagista cultural i autora del llibre La servitud dels protocols.
-
“Odio els homes”. “Què t’esperes, si és un tio”. “Sí, malauradament, sóc hetero”. Són frases que moltes hem sentit parlant de relacions heterosexuals i que gairebé mai sorprenen ningú. Alhora, cada cop més celebritats reivindiquen el celibat voluntari —com Rosalía— i sembla que disminueix la presència dels nòvios a les xarxes. Aquest clima té un nom: heteropessimisme. Una tendència creixent de renegar de l’heterosexualitat sense abandonar-la.
Per parlar-ne ens acompanyen Irene Jaume, sociòloga i llibretera de La Ciutat Invisible, i Ayme Roman, filòsofa i divulgadora feminista.
-
Què entenem per a cultura popular catalana? Què fem amb expressions que avui es poden llegir com a racistes o masclistes? Revisar la tradició és esborrar la memòria o, al contrari, és una manera de mantenir-la viva?
La cultura popular, espcialment en una nació sense estat, no només transmet la tradició d’un poble: és un espai on es construeixen vincles, sentiment de pertinença i imaginaris col·lectius compartits.
Tanmateix, la cultura popular no és neutra. També és un espai travessat per debats polítics i socials, especialment en una nació sense estat com la nostra. Ho hem vist recentment amb el cas d’El meu avi, l’havanera retirada del repertori de Palafrugell, que ha reobert preguntes incòmodes, però necessàries.
En parlem amb Sarai Martin, Aliou Diallo i Güneş Öztürk.
-
Durant dècades, la guerra semblava un concepte llunyà, expulsat del debat públic en favor de la desmilitarització i la noviolència. Però ara, sembla que la cosa ha canviat: la guerra ja no és només allò que passa lluny, ni allò que mirem de reüll a les notícies. Ens toca d’aprop: literalment a les fronteres europees amb la guerra a Ucraïna, i emocionalment, amb el genocidi a Palestina.
El conflicte armat torna a ser el centre de gravetat política, econòmica i simbòlica, i la importància de tenir un exèrcit fort torna a saltar a l’esfera de debat. També salta a la palestra la importància de tenir un cos propi per afrontar desastres naturals com la DANA i, en definitiva, per esdevenir un país normal.
En aquest capítol en directe des de La Gueralda, el Casal Popular de Vilafranca, parlem de qui i com s’imposa el relat de la guerra o el de la pau; de com el conflicte armat es paga —literalment— des de les nostres butxaques; i de com s’ha d’abordar aquesta escalada bel·licista quan ets una nació sense estat.
Ens hi acompanyen Pere Ortega, del Centre Delàs i Tomàs Sindermann, graduat en estudis globals i especialitzat en democràcia i governança a Europa.
-
El 2026 ha començat amb el segrest del president veneçolà i les amenaces d’envair Colòmbia i Grenlàndia per part dels Estats Units. En aquest context d’escalada de tensions i normalització de l’ús de la força, analitzem com els marcs del dret internacional, la sobirania i la seguretat nacional que han operat des de la Segona Guerra Mundial estan sent redefinits.
Quin objectiu persegueix Donald Trump amb aquestes jugades? Amb aquest mapa inestable d’aliances i moviments, on queda Europa? Estem davant d’una crisi de la diplomàcia tal com la coneixíem? I com afecta aquest gir geopolític a la crisi climàtica
Per parlar-ne, ens acompanyen Didac Amat, doctor en dret internacional, i Pol Bargués, doctor en relacions internacionals i investigador al CIDOB.
-
Després d’una primera conversa sobre la inflació, l’encariment de la cistella de la compra i els relats de la por que envolten l’economia, avui estirem el fil de què fer amb els pocs diners que has aconseguit estalviar. En un context d’incertesa, precarietat i devaluació de la moneda, ens preguntem com es pot aconseguir una mínima seguretat econòmica: És normal que estiguem preocupats per la davallada del valor de l’euro, o és comprar un discurs de la por? Es pot estalviar o invertir diners èticament? Quines conseqüències pot portar un estalvi mal dirigit? És cert que tothom pot fer-se ric?
Per parlar-ne ens acompanyen Pau Llonch, economista, i Pau Vico, graduat en Empresarials.
-
Es pot crear contingut vinculat a la defensa dels drets socials sense fer cringe? Com ens podem fer un forat entre tant soroll informatiu? En l'àmbit estètic, quin format triomfa a internet? L'humor és estratègic o obre la porta al cinisme?
En vam parlar a la gala dels Premis Barnils amb Victor Lafuente, creador de contingut, Neus Climent, de No m’importa i l’Arnau Lleonart, vicepresident del Grup Barnils.
-
Què passa després del van menjar anissos i van viure feliços? Es pot compaginar la carrera professional i les responsabilitats adultes amb el desig? Com es manté viu el desig sexual enmig de la rutina? I com conciliem la necessitat que ens passin coses estimulants amb allò que s’espera de nosaltres com a parella o com a mares? La teva parella et pot conèixer mai al 100%? Podem reivindicar el dret al secret?
En aquest episodi intentem desgranar totes aquestes preguntes en un club de lectura obert al voltant de la novel·la De quatre grapes, de Miranda July —traduïda per Bel Olid, finalista del National Book Award i considerada millor novel·la de l’any per The New Yorker i The New York Times. Ens hi acompanyen Júlia Bacardit, periodista i escriptora, i Leticia Asenjo, psicòloga i escriptora.
-
Hi ha una idea que és de consens, i és que el pensament no delinqueix. Vaja, que no et poden detenir per odiar algú o desitjar-li la mort, sinó per fer-li mal de veritat, per executar l’acció. Però la història ens recorda que abans que l’horror esclati hi ha un pas imprescindible: la normalització de l’odi i la deshumanització. Quan un col·lectiu deixa de veure un altre com a persones i els converteix en enemics, l’odi esdevé el preludi de la violència. Què és exactament un delicte d’odi? I un crim d’odi? Fer mal a algú que odies ja ho converteix en delicte? En pot ser víctima un policia?
En parlem amb els periodistes especialitzats en extrema dreta Miquel Ramos i David Bou, autors del projecte Crímenes de odio i de la guia "Amb nom i cognoms: Crims d'odi als Països Catalans".
-
Ja sigui malgastant compulsivament o controlant fins l’últim cèntim, hi ha una sensació d’intranquil·litat general en relació amb què fer amb els diners, òbviament accentuada per una alarma de recessió econòmica, inflació i una altra crisi que s’apropa. Avui ens preguntem, què hem de fer amb aquests 5.000€ 10.000 que has aconseguit estalviar ara que tothom parla d'inflació? Tenir els diners al banc és sinònim de perdre diners? On queda l'ètica en temps de campi qui pugui? Com condiciona el debat sobre economia l'auge dels criptobros?
Per parlar-ne ens acompanya en Carles Badenes, economista i politòleg.
-
Què està passant amb les polítiques migratòries a casa nostra? Què porta a desplaçar algunes rutes irregulars cap a les Illes Balears i Pitiüses? Com hem passat del “volem acollir” al discurs de la por i la xenofòbia en menys de 10 anys? És cert que tenim un problema de recursos? La migració es pot preveure o anticipar? Quines competències tenim als Països Catalans i quines depenen del govern estatal?
Engeguem 3a temporada parlant del nou informe que han publicat el centre Irídia i Novact: "Violència i abandonament institucional vers les persones migrants: Una anàlisi territorial de vulneració de drets". Ens hi acompanyen les dues persones que hi ha al darrere, Clara Calderó Delgado, investigador i tècnic de projectes en l’àrea de migració i vulneracions de drets humans a NOVACT, i Úrsula Ruiz Cabello, Referent de Polítiques Migratòries i Fronteres a Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans.
-
La relació dels joves amb la sexualitat sempre ha escandalitzat: els anys 60 espantaven les orgies que es vinculaven a la revolució sexual; els 80 van portar una nova onada de pànic al voltant de l’epidèmia de la sida i als 2000 per la coneguda cultura del ‘polvo’ als campus universitaris, però ara les dades indiquen que això està canviant. Sembla que avui el que ens preocupa no és el considerat mal sexe ni l’excés de sexe, sinó la falta de sexe. Com és que en un moment en què el sexe està menys estigmatitzat que mai i és més fàcil d'aconseguir, sembla els joves en practiquen menys? Per què triomfen a les xarxes moviments com el #NoFap, que animen als homes a no masturbar-se? Pràctiques com el topless han deixat d’estar de moda? Sexe digital és sinònim de no sexe o pitjor sexe?En parlem amb Beti Badia, psicòloga i sexòloga, i Georgina Monge, politòloga especialitzada en estudis de gènere.
-
S'està perdent la cuina tradicional catalana? Ens l'estan colant amb bodeguetes amb macarrons a 18€? Què fa d'un bar un espai de trobada? Xarxes socials: finestra d'oportunitat o agent gentrificador?
En aquest episodi parlem dels bars d'ahir i d'avui amb tres convidats d'honor: els responsables del Bar Bocata, la Bodega Montferry i la Bodega El Sidral.
-
Amb l’arribada de l’estiu i la pujada de temperatures, augmenta també l’activitat d’un col·lectiu molt concret del nostre territori: les comissions de festa major. Mentre cada dia neix una nova associació de veïns molt preocupada per la seva salut auditiva, algunes de les festes més estimades del país estan a punt de morir d’èxit. Quin paper juga la cultura popular en l'arrelament a un poble, barri o ciutat? Festa popular és sinònim d'oberta a tothom? És cert que tenir arrels està de moda? En parlem amb Irene Galán, cap de colla dels Blaus de Granollers, i Marc Soler, igualadí implicat i creador del pòdcast Cubates i Dracs.
-
Com és que la distància entre conèixer la llengua catalana i parlar-la és tan gran? En l’actual context de crisi econòmica, qui queda exclòs d’aprendre la llengua? Es pot reclamar el català a persones que no tenen els recursos per fer-ho? Com podem combatre els discursos xenòfobs que responsabilitzen les persones migrants de la pèrdua de l’ús social? En parlem amb la filòloga catalana Marina Massaguer, el sociolingüista Avel·lí Flors i l'economista i economista i doctorand en Història contemporània Eloi Gummà, en el marc de la Fira Literal.
-
Els detectem a carrers de distància, els critiquem a la taula del bar amb els amics, i de vegades —potser més sovint del que voldríem admetre— ens fan sentir inferiors. Moderns. Tothom sap qui són. Almenys fins que hem de posar-hi noms i cognoms, perquè llavors sembla que comenci el joc de la pesta alta: ningú vol carregar amb la connotació negativa que genera aquesta etiqueta. Però què és, exactament, ser un modern? És una tribu urbana? Un estil estètic? Una manera de pensar? Quina és la línia entre el que és modern i el que no? Sempre és una etiqueta pejorativa?
En parlem amb Cesc Hernández, graduat en Belles Arts, artista i treballador cultural i Adrià Porta, investigador predoctoral en filosofia a la UB.
- Visa fler
